L’aluminosi és una patologia constructiva que pot arribar a suposar un problema molt greu per la solidesa estructural d’una edificació. Es tracta d’una lesió del formigó per la qual aquest pot perdre perd la seva capacitat portant, fent-se menys resistent, més porós i posant en perill l’estructura de l’edifici.
Aquesta patologia ve causada per la utilització de ciment aluminós, que s’utilitzava força frecuentment en la fabricació de biguetes de formigó armat entre els anys 50 fins a finals dels 70. S’utilitzava aquest tipus de ciment ja que en aquell moment es considerava que aconseguia millor resistència i fraguava més ràpid, el que permetia elaborar estructures prefabricades a major ritme. Finalment la utilització d’aquest tipus de ciment va ser prohibit per a ús estructural al 1977, ja que es va identificar que podia perdre la seva resistència mecànica en determinades circumstàncies ambientals.
Com puc saber si el meu pis té aluminosi?
Els principals símptomes són l’aparició de fissures i taques d’òxid en els sostres d’últims pisos o àtics (per ser els més exposats a l’exterior) o en les zones humides de qualsevol altre pis com són banys o cuines. Aquestes aparicions poden ocórrer molts anys després de la construcció de l’edifici.
És impossible determinar amb certesa si un formigó és aluminós a simple vista, tot i que hi ha una sèrie d’indicis en el seu color o so al colpejar el formigó amb un martell que ens poden conduir a formar-nos aquesta hipòtesi, que caldrà ser confirmada en un laboratori de materials.
Per descomptat, aconsellem la contractació d’un arquitecte especialista que pugui realitzar una inspecció i aconsellar, en cas resulti pertinent, la necessitat d’un assaig per verificar o descartar si l’edifici té aluminosi. Per fer l’assaig caldrà realitzar una cala a l’estructura, extraient un tros de formigó per transportar-lo fins al laboratori. A García-Fraile Arquitectura acostumem a treballar amb el Laboratori de Materials de l’EPSEB.
I si tinc aluminosi… què fem?
Caldrà evaluar el grau d’afectació i si aquesta és generalitzada a tota l’estructura o només a una part. Caldrà que un arquitecte pugui inspeccionar tota l’estructura de l’edificació i plantejar un projecte de reforç estructural que pugui arribar a subtituir funcionalment l’actual estructura afectada.
A García-Fraile n’hem fet en diverses ocasions, acostumant a utilitzar sistemes constructius prefabricats com els de Mecanoviga o Noubau. En tot cas, independentment del sistema emprat, sempre és necessari que un arquitecte realitzi el càlcul estructural, redacti el projecte i s’encarregui de la direcció d’obra.
Exemple
Al Carrer Morera de Sitges vam trobar-nos amb una edificació on tots els forjats tenien aluminosi i es trobaven en un estat de degradació molt avançat que comprometia seriosament la seva estabilitat. Per sort, arran d’unes obres a un dels pisos va extreure’s el fals sostre i vam poder identificar aquest problema a temps.
Vam trobar-nos les biguetes molt afectades, amb fissures, degradades i amb l’armadura interior completament oxidada, la qual cosa ens va obligar a plantejar una substitució funcional integral a tota l’estructura.
L’estat de les biguetes era el següent:
En aquest cas vam optar pel sistema de Mecanoviga, que ens permetia perdre molt poca alçada lliure i transportar els reforços metàl·lics en tres trams, la qual cosa facilitava el seu transport fins a l’interior dels habitatges per les escales comunitàries.
Quant pot costar econòmicament?
Caldrà que elaborem un pressupost d’honoraris a mida, depenent del tipus d’actuació que calgui encetar. Posa’t en contacte amb nosaltres i t’atendrem el més aviat possible.