Saltar al contingut
  • by
Portada » Blog » Recomanacions literàries arquitectòniques per l’estiu

Recomanacions literàries arquitectòniques per l’estiu

Ara que arriben les vacances d’estiu és un bon moment per fer baixar la pila de llibres pendents que es troben a la tauleta de nit. Aprofitant, hem decidit plantejar cinc recomanacions literàries relacionades amb l’arquitectura que creiem que us agradaran:

1. La España de las piscinas. Jorge Dioni López. Editorial Arpa.

Meravellós retrat d’una Espanya que durant molts anys ha funcionat a cop de pilotàs immobiliari, que ens explica com la forma de concebre l’urbanisme configura, alhora, la nostra forma de pensar i entendre el món.

Durant els anys del boom immobiliari, es van construir cinc milions d’habitatges a Espanya. La majoria segueix el model de suburbi estatunidenc. Són illes verdes —per les zones comunes— i blaves —per les piscines— situades als afores de les ciutats i en les quals resideix bona part de l’anomenada classe mitjana aspiracional del nostre país. Joves famílies amb nens petits. Els fills i els nets de l’Espanya buida. Aquests barris de nova creació conformen el que Jorge Dioni López denomina «l’Espanya de les piscines».

Un món fet de xalets, urbanitzacions, hipoteques, alarmes, col·legis concertats, múltiples cotxes per unitat familiar, centres comercials, consum en línia, assegurança mèdica privada, etc. Un món que afavoreix l’individualisme i la desconnexió social i la importància política de la qual és avui fonamental, perquè d’ell depèn l’evolució del mapa polític, sobretot, el vot conservador. El debat sobre l’habitatge i el territori sol centrar-se en temes com la gentrificació, el preu dels lloguers o el buidatge rural. L’Espanya de les piscines posa sobre la taula una altra qüestió essencial: l’anàlisi del nostre principal model de desenvolupament urbà i com ha transformat la manera d’entendre el món, les aspiracions i la ideologia de milions d’espanyols.

2. Territorios Improbables. Pedro Torrijos León. Kailas Editorial

Conegut per explicar-nos històries increïbles a Twitter sota el hashtag #LaBrasaTorrijos, en Pedro Torrijos ens porta un llibre tan extraordinari com els seus coneguts fils.

El que fem els éssers humans és construir. Des d’aquest instant elèctric en el qual posem un peu en el sòl per primera vegada però després resulta que sota el peu hi ha una peça de Llec que havíem tirat abans des del bressol, i llavors l’agafem i l’encaixem amb una altra. Sí, construïm. Construïm una vida, construïm un amor, construïm famílies, cases, carreteres, ciutats, aeroports i naus espacials. Transformem llocs en llocs nous. A vegades són canvis mundans. A vegades són sorprenents. I els fets sorprenents es converteixen en històries.

Territoris improbables és un viatge per les històries que van construir llocs tan extraordinaris que sovint ni tan sols apareixen en les guies. Relats petits i gestes monumentals. Cròniques d’èxits, de fracassos, de platges buides i de vaixells voladors. Històries de ciutats tancades en edificis i d’edificis que van viatjar en el temps. De cicatrius de formigó i de castells de cartó pedra. Històries de cases i famílies. Històries d’amor i de carreteres. Històries de vida.

3. Sobre Ronchamp. Rafael Moneo Vallés. Editorial Acantilado.

Rafael Moneo, una de les ments més brillants del panorama arquitectònic espanyol, ens porta un recorregut literari per aproximar-nos a Ronchamp de Le Corbusier, una de les obres clau per entendre l’arquitectura moderna mundial.

La capella de Notre-Dame du Haut en Ronchamp, en el Franc Comtat francès, és un dels edificis més singulars i fascinants de l’arquitectura religiosa del segle xx. Inaugurat en 1955, l’inusual projecte de Le Corbusier va suposar la reinvenció de l’espai sagrat, en el qual la llum exerceix un important paper simbòlic. En el present assaig Rafael Moneo posa la seva mirada experta i penetrant sobre aquest extraordinari lloc que durant tant de temps ha format part del seu imaginari arquitectònic, i ens ajuda a revelar els enigmes que se li plantegen al visitant que travessa el seu llindar, alhora que el situa no sols en el conjunt de l’obra de Le Corbusier, sinó en l’arquitectura espiritual contemporània.

4. Todas las escaleras del mundo. Santiago de Molina. Ediciones Asimétricas.

Els textos d’en Santiago de Molina són sempre una garantia. És un dels autors més reconeguts del panorama nacional, doctor arquitecte i director de l’Escola Politècnica Superior CEU San Pablo.

Pot escriure’s un llibre que contingui totes les escales del món? Atès que, com aquí s’afirma, el nombre d’escales és infinit, tal tasca sembla impossible. I no obstant això, sí que pot intentar-se rastrejar els territoris, les idees i les problemàtiques que tenen en comú. Reunir en un tom els trets comuns a “totes les escales del món” tal vegada és un treball difícil, però indubtablement resultarà profitós.

Aquest escrit fuig de la temptació d’establir taxonomies, o tranquil·litzadores classificacions de les escales. Perquè, igual que els líquens, es tracta d’una d’aquestes espècies que pertanyen a diversos mons i ocupen simultàniament diverses dimensions: són primitives i no obstant això és impossible descriure alguns dels millors espais de la contemporaneïtat sense posar en valor la seva presència. Són bàsiques i no obstant això entorn d’elles es donen situacions complexes i gairebé invisibles en el dia a dia.

Les escales són un component primordial de l’arquitectura i el primer i més senzill sistema pel desvaliment de les seves maneres de connexió pel fet que enllacen amb extrema facilitat persones i situacions a diferent nivell. Són un perfecte arquetip arquitectònic, simbolitzen l’objectiu de la composició i gràcies a elles és possible la mateixa idea de seqüència d’espais. Com fan els ponts en travessar valls i rius, les escales creen llocs en els seus dos extrems sent en si mateixes un particular.

Sense estudiar aquest arquitectònic ser unicel·lular, resulta impossible comprendre, si més no avui, cosa que significa el vertical en termes psicològics, ni pot ser que tampoc, en un altre extrem, entendre qualsevol idea de progrés social en termes d’ascens o descens. De la seva combinatòria, de la seva producció i del seu cultiu depèn, en bona part, com a éssers testimoni que són, l’avanç i els descobriments futurs de la pròpia arquitectura.

5. Arquitectura forense. Violencia en el umbral de detectabilidad. Eyan Weizman. Editorial Bartlebooth.

Pels que ens dediquem a la pràctica de l’arquitectura forense, el grup que lidera Eyal Weizman és una inspiració i una referència.

Es dediquen a analitzar, estudiar i entendre el món de la guerra, la geopolítica i la violència a través de l’arquitectura pericial i la tècnica.

Eyal Weizman obre les portes de Forensic Architecture amb un afany didàctic per explicar les bases principals que han sustentat el seu treball durant l’última dècada, secundant-se en casos d’estudi que ens porten des dels atacs amb drons a les muntanyes de l’Afganistan a centres de detenció a Síria, del registre borrós d’un tret en un vídeo als píxels d’una imatge satèl·lit, dels bombardejos a Gaza a les muntanyes guatemalenques.

Esperem que us hagi agradat les nostres recomanacions literàries i que gaudiu de l’estiu! A més, així donem suport a editorials i llibreries, tan importants per la vida cultural del país. Recordeu seguir-nos a xarxes i no dubteu a contactar-nos sense compromís si ho preciseu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.