En primer lloc, cal dir que la carbonatació és un procés natural. El formigó és una material de naturalesa porosa i disposa d’hidròxids de calci, de potassi i de sodi. La carbonatació es tracta d’una reacció química que es produeix quan l’hidròxid de carboni reacciona amb el diòxid de carboni i forma carbonat càlcic insoluble: Ca(OH)2 + CO2 -> CaCO3 + H2O

Dit d’altra manera, és un procés que succeeix al formigó en determinades condicions d’humitat i porositat, on es produeix una baixada del pH del mateix formigó.

Quan baixa el pH del formigó (coeficient que indica el grau d’acidesa o basicitat d’una dissolució), també baixa l’alcalinitat i, per tant, la capacitat de neutralitzar àcid, el que es tradueix en una menor resistència enfront l’atac d’un àcid. Com a resultat, a menor pH, menor és la capacitat del formigó per protegir les armadures, podent donar lloc a un procés d’oxidació de les armadures d’acer.

És justament això el que hem d’evitar: que les armadures s’oxidin, ja que poden perdre la capacitat resistent i, alhora, expandir-se fins a trencar el formigó que les recobreix.

– Quin és el pH habitual del formigó?

El pH usual del formigó per a garantir una bona protecció es troba entre 12,5 i 13,5. Amb un pH inferior a 9 podríem considerar que les armadures estan exposades a possibles problemes d’oxidació, i per això caldria plantejar una rehabilitació.

Com podem saber si patim carbonatació?

Es pot realitzar el test de fenolftaleína. La fenolftaleïna és un indicador del pH d’un element, de forma que podem ruixar el formigó per veure com reacciona. Si el pH és superior a 9, es torna de color rosat, de forma que podríem determinar que el pH encara és prou alt. Altrament, si no canvia de color, vol dir que el pH és inferior a 9, la qual cosa ens indicaria que el formigó pateix carbonatació.

– Quines són les principals causes de la carbonatació?

Les principals causes són:

1. Utilització de formigó de baixa qualitat, que resulta en una major porositat, facilitant la penetració del CO2 i la reacció abans comentada.
2. Presència d’aigua, ja que aquesta reacció es dona en presència d’humitat. La presència contínua d’aigua afavoreix la carbonatació.
3. Poc recobriment de formigó al voltant de les armadures, que causa que la carbonatació afecti les armadures amb major rapidesa.

– Com actuar davant de la carbonatació?

El primer pas és contactar amb un tècnic especialitzat en rehabilitació d’edificis. A García-Fraile Arquitectura hem realitzat moltes rehabilitacions d’aquest tipus.

En primer lloc, resultarà precís dur a terme una diagnosi de l’estat de l’estructura, per a valorar la millor forma de rehabilitar-la. L’actuació dependrà de si la carbonatació ha arribat a oxidar l’armadura d’acer, afectant, per tant, a la seva resistència. En aquest cas, caldria eliminar l’òxid, passivar l’armadura existent i valorar el seu reforç. Resultarà precís, en conseqüència, redactar un projecte tècnic específic per a cada cas. Contacta’ns sense compromís.

La entrada Carbonatació del formigó. Què és? se publicó primero en García-Fraile Arquitectura.

Aquesta patologia ve causada per la utilització de ciment aluminós, que s’utilitzava força frecuentment en la fabricació de biguetes de formigó armat entre els anys 50 fins a finals dels 70. S’utilitzava aquest tipus de ciment ja que en aquell moment es considerava que aconseguia millor resistència i fraguava més ràpid, el que permetia elaborar estructures prefabricades a major ritme. Finalment la utilització d’aquest tipus de ciment va ser prohibit per a ús estructural al 1977, ja que es va identificar que podia perdre la seva resistència mecànica en determinades circumstàncies ambientals.

Com puc saber si el meu pis té aluminosi?

Els principals símptomes són l’aparició de fissures i taques d’òxid en els sostres d’últims pisos o àtics (per ser els més exposats a l’exterior) o en les zones humides de qualsevol altre pis com són banys o cuines. Aquestes aparicions poden ocórrer molts anys després de la construcció de l’edifici.

És impossible determinar amb certesa si un formigó és aluminós a simple vista, tot i que hi ha una sèrie d’indicis en el seu color o so al colpejar el formigó amb un martell que ens poden conduir a formar-nos aquesta hipòtesi, que caldrà ser confirmada en un laboratori de materials.

Per descomptat, aconsellem la contractació d’un arquitecte especialista que pugui realitzar una inspecció i aconsellar, en cas resulti pertinent, la necessitat d’un assaig per verificar o descartar si l’edifici té aluminosi. Per fer l’assaig caldrà realitzar una cala a l’estructura, extraient un tros de formigó per transportar-lo fins al laboratori. A García-Fraile Arquitectura acostumem a treballar amb el Laboratori de Materials de l’EPSEB.

I si tinc aluminosi… què fem?

Caldrà evaluar el grau d’afectació i si aquesta és generalitzada a tota l’estructura o només a una part. Caldrà que un arquitecte pugui inspeccionar tota l’estructura de l’edificació i plantejar un projecte de reforç estructural que pugui arribar a subtituir funcionalment l’actual estructura afectada.

A García-Fraile n’hem fet en diverses ocasions, acostumant a utilitzar sistemes constructius prefabricats com els de Mecanoviga o Noubau. En tot cas, independentment del sistema emprat, sempre és necessari que un arquitecte realitzi el càlcul estructural, redacti el projecte i s’encarregui de la direcció d’obra.

Exemple

Al Carrer Morera de Sitges vam trobar-nos amb una edificació on tots els forjats tenien aluminosi i es trobaven en un estat de degradació molt avançat que comprometia seriosament la seva estabilitat. Per sort, arran d’unes obres a un dels pisos va extreure’s el fals sostre i vam poder identificar aquest problema a temps.

Vam trobar-nos les biguetes molt afectades, amb fissures, degradades i amb l’armadura interior completament oxidada, la qual cosa ens va obligar a plantejar una substitució funcional integral a tota l’estructura.

L’estat de les biguetes era el següent:

En aquest cas vam optar pel sistema de Mecanoviga, que ens permetia perdre molt poca alçada lliure i transportar els reforços metàl·lics en tres trams, la qual cosa facilitava el seu transport fins a l’interior dels habitatges per les escales comunitàries.

Quant pot costar econòmicament?

Caldrà que elaborem un pressupost d’honoraris a mida, depenent del tipus d’actuació que calgui encetar. Posa’t en contacte amb nosaltres i t’atendrem el més aviat possible.

La entrada Com saber si tinc aluminosi? se publicó primero en García-Fraile Arquitectura.