Arran d’aquest premi, hem decidit recuperar un article escrit l’any 2013 per l’Oscar García-Fraile, en la seva època com a estudiant d’arquitectura a l’ETSAB.

«No espereu de mi una arquitectura maca o moderna.» Diébédo Francis Kére

Diébédo Francis Kéré acostuma a iniciar el seu discurs anunciant el seu lloc de naixement, Burkina Faso, i ho fa així perquè és imprescindible conèixer aquesta dada per aproximar-nos a la comprensió de la seva obra, que es troba profundament arrelada a la tradició constructiva dels seus orígens.

Es tracta d’un país on, fins fa poc, al voltant del 80% de la població era analfabeta, l’esperança de vida ronda els 52 anys i es viu amb un dòlar al dia de mitjana. No existeix l’arquitectura com l’entenem a occident, i la figura de l’arquitecte resulta molt llunyana. Gran part de la població aspira a poder anar a la capital, Ouagadougou, per a construir-se una casa amb les seves propies mans i així llaurar-se una vida una mica millor. En aquestes circumstàncies, Kéré assumeix que la participació activa de la gent en la seva arquitectura deixa de ser una qüestió de principis i passa a ser una necessitat.

En aquest context, segons diu Kéré, no hi ha lloc per a la bellesa en el seu discurs. Segons manifesta, ell defensa una arquitectura basada únicament a satisfer les necessitats de la gent optimitzant al màxim els pocs mitjans dels quals disposa. Es parla de cooperació, eco-sostenibilitat o de la utilització de materials locals per pur sentit comú. Quan l’escassetat constreny s’ha d’esprémer l’enginy i no malgastar recursos. Potser la bellesa no apareix al seu discurs, però la seva obra n’és plena. Diébédo no ho reconeix ni ho reivindica, però la bellesa sorgeix de la tradició, de la utilització de materials autòctons i de l’honestedat constructiva.

Burkina Faso, com pràcticament tots els paísos en vies de desenvolupament, ha buscat modernitzar-se aquests últims anys amb occident com a principal referent. El missatge que des del primer món s’ha difós és el d’una arquitectura moderna que utilitza formigó armat, acer, molt vidre i aparells elèctrics per a climatizar. Kéré, encertat, no dubta a criticar-ho, ja que els materials que s’usen a Europa no sols tenen un major cost econòmic i energètic sinó que també es comporten pitjor davant el clima africà. Per això advoca pel que denomina «lògica local»: No té sentit demanar diners en programes de cooperació a Alemanya per a acabar retornant-los finalment a Alemanya en comprar els seus aparells d’aire condicionat.

Per sentit comú, diu, calia de buscar una construcció que no precisés de manteniment, al no haver-hi possibilitats econòmiques per a realitzar-se, i utilitzar materials locals per a evitar transports que encarissin l’obra. A més, era necessari involucrar a tot el poblat en la seva construcció. Es busquen tècniques constructives modernes però amb materials locals, optimitzant la relació cost-idoneïtat.

El resultat és una arquitectura senzilla, sense cap excés formal. Se satisfan les necessitats sense parenceries. Fins a quin punt podem prendre exemple del discurs de Kéré? Si bé és cert que l’arquitectura catalana sovint ha tendit a caracteritzar-se per ser una arquitectura respectuosa amb la tradició i els materials autòctons, pragmàtica i amb sentit comú gràcies a noms com Sert, Coderch o Bonet Castellana entre altres, no hem d’oblidar el nostre passat recent on la bombolla immobiliària va deixar-nos nombroses obres carents de lògica local.

«Els diners gastats per a construir més del necessari, de l’imprescindible, són diners malgastats.» Diébédo Francis Kéré.

Per a conèixer més sobre l’obra de Diébédo Francis Kéré recomano veure les seves pròpies conferències.
Enllaços a vídeos:

• http://www.youtube.com/watch?v=jAHeoh4TuCM (Design Indaba)
• http://www.youtube.com/watch?v=N3mnwGKGA7k (Más por menos)
• http://www.youtube.com/watch?v=tsHZYI4kwfw (Bringing the Gap)

T’ha agradat aquest article?

Si ens segueixes anirem penjant de nous. Posa’t en contacte amb nosaltres o subscriu-te al nostre Newsletter.

La entrada Premi Pritzker 2022: Diébédo Francis Kéré se publicó primero en García-Fraile Arquitectura.